Entrevistes

                                                   

      ENTREVISTA Sra. MARGARITA CORTADELLA

Hola, bona tarda, som alumnes de 6è de Primària de l’escola Montagut de la promoció Castellet. Aquest any estem fent un projecte d’emprenedoria sobre els 50 anys d’escola i una de les activitats que hem proposat, ha estat fer una entrevista a una persona que ha estat vinculada amb la nostra escola al llarg d’aquests 50 anys.

Nosaltres formem part de l’ Associació OKAY i som en Pau, en Joan, en Jordi i en Robert.

L’hem triat a vostè perquè és la tieta del Joan i ens ha fet gràcia que vingués.

Volem agrair-li que hagi vingut avui a l’escola i si li sembla podem començar l’entrevista.

• A quin any va començar a anar a l’escola Montagut?

Al 1966.Anava al carrer ¨Menendez i Pelayo¨. Era l'escola

Petita.

• Com era l’escola en la seva època? Hi havia molts alumnes per classe?

L'escola era molt diferent de l'actual, hi havia menys alumnes per classe. Veig que encara existeixen les portes correderes. Les féiem servir quan venia l'inspector. Separàvem els nens de les nenes.

• Quin o quins professors li van agradar més? Per què?

Molts professors com el senyor Besolí, una persona molt alta i grossa; la Matilde Batalla, que feia moltes activitats a l'aire lliure i , en Joan Sabaté , que em feia classes d'història i més tard fou director de l'escola.

• Quina diferència veu vostè entre les escoles d’ avui en dia i les d'abans? Creu que els nens d’avui dia són diferents dels d’abans?

S'han introduït moltes llengües i teniu més ajuda tecnològica.

No, els nens són els mateixos, la vida escolar sí que ha

canviat.

• Encara té relació amb alguns companys de classe?

Sí, penseu que jo vaig començar als 3 anys i vaig

plegar als 18. Encara tenim relació alguns companys i

ens veiem de tant en tant.

• Quines eren les seves assignatures preferides? Per què?

Les matemàtiques, la física, les llengües en general i la literatura.

• Creu que l’escola ha sigut una bona base per la seva carrera professional?

Sí, he tingut la sort de tenir una escola on s´ha respectat la manera de fer i de ser de cadascú, he pogut desenvolupar les meves curiositats, la meva personalitat.

• Vostè té la carrera de Blioteconomia i Documentació. Ens podria dir en què consisteix la seva feina?

La biblioteconomia és una disciplina que estudia l'organització i l'administració de les biblioteques, amb particular atenció als mètodes de catalogació i ordenació dels fons bibliogràfics (llibres, publicacions periòdiques,  manuscrits,microfilms, etc.) per tal de facilitar-ne l'ús.

La meva primera feina va ser a la biblioteca general de l’Ajuntament de Barcelona, després a la Sala de lectura Sant Jordi, al Museu de Zoologia i des de fa 14 anys, treballo com a documentalista del Museu Picasso de Barcelona on, a banda d’un projecte de modernització de la biblioteca, he fet diverses feines relacionades amb els llibres, les bases de dades i la informació.

• Creu que l’anglès és una assignatura tan important com diuen? Per què?

Sí. L’anglès s'ha transformat en una llengua internacional.

• Com veu el nostre futur? Quin consell ens donaria?

Moltes professions noves i molta varietat de noves tecnologies.

Lluitar per poder fer els estudis que més us agradin.

• Ens pot explicar una anècdota que li vagi passar a l’escola?

Quan feia 2n de Primària, vaig pujar a l’autocar de l’escola perquè volia saber on anaven tots els nens i nenes que pujaven a l’autocar. Resulta que el conductor va anar deixant els nens a les parades corresponents i, al final, ens vam quedar el conductor i jo sols. Llavors vaig arribar tard a casa i em van castigar.

• Durant aquests últims anys hi ha hagut molts avenços tecnològics. Creu que la informàtica substituirà el llibres? Ens podria donar vàries raons per les quals és tan important la lectura?

La informàtica substituirà els llibres perquè ja hi ha llibres digitals. Les impremtes estan desapareixent. A les llibreries es venen “ibooks”. Per la part científica, només s'edita per l'ordinador.

La història d'un país és escrita, nosaltres ho recopilem i ho llegim.

“Si no respires, no pots viure, doncs, si llegeixes, no pots parar de llegir”

Entrevista Sr. Joan Miret

Hola bona tarda! Som els alumnes de la associació Emprecat: en Joel, en Martí, en Pau, en Joan i l’ Arnau. Volem agrair-li que hagi vingut avui a l’escola.

Aquesta activitat la fem perquè aquest any celebrem els 50 anys d’escola. Nosaltres som alumnes de 6è de Primària i estem fent un projecte sobre l’escola.

Si li sembla Sr. Miret , podem començar l' entrevista.

L' Entrevista:

1- Qui va tenir la idea de fundar l'escola? Per què?

Un grup de 10 pares perquè volíem seguir el model de l'escola de Barcelona Betània Patmos. Aquesta escola seguia Montesori, volíem una escola catalana i activa.

2-Com era l'escola en els seus inicis?

Tenia 10.000 metres quadrats. El terreny va costar 4.000.000 de pessetes. El propietari era del comte Moi.

3-Quina diferència hi havia entre les escoles nacionals ( de Franco) i l'Escola Montagut?

Era una escola mixta, tenia nens i nenes.

Vam construir portes entre les classes ja que es barrejaven els nens i les nens i quan hi havia inspecció, ràpidament , es separaven en dues classes. Aquesta va ser la idea de fer portes correderes.

4- Quan van comprar els terrenys per construir l'escola gran?

La escola gran va tardar 1 any en construir-se i es va comprar el terreny, just un any després d'inaugurar l'escola petita.

5- Per què es van construir els blocs de pisos al pati de l'escola?

Per finançar les obres de l'escola. Construint pisos i venent-los, ens va permetre continuar les obres i fer el menjador.

6- Va invertir molts diners a l'escola?

Com he dit abans, entre totes les famílies, uns 24.000 €.

7-Ens pot dir a quin any i a quin mes es va fundar l'escola Montagut?

Al 1965 , el 6 d'octubre.

8- Vostè creu que els nens d'avui en dia són molt diferents que els d' abans? Quins valors han canviat?

Sempre són iguals però el context en què viuen és diferent. La infància és molt curta i abans, pràcticament, no hi havia adolescència. Es treballava molt d'hora. Els nens d'abans igual que els d'ara, els agradava i us agrada ésser estimats i ésser valorats.

9- Quin va ser el primer director/a de l'escola? Què en pensava d'aquesta nova ideologia?

Montserrat Sàrries.

10- Ens pot explicar alguna anècdota sobre l'escola?

Quan venia una inspecció hi havia tots els nens i nenes barrejats i en aquella època això no es podia fer i llavors pujava ràpid una professora o un nen a avisar-los que venia l'inspector. Llavors obrien unes portes correderes que hi havia i ens separàvem en nens i nenes. Llavors veia que tot estava correctament i se n'anava i llavors es tornaven a ajuntar.

ENTREVISTA NIL PALAU

Hola bona tarda! Som els alumnes de l'Associació Power in our hands : l'Anabel, la Regina, la Marina, la Júlia i l'Anna.

Volem agrair-te que hagis acceptat la nostra invitació.

Aquesta activitat la fem perquè aquest any celebrem els 50 anys d'escola i

nosaltres estem fent un projecte sobre l'escola.

Si et sembla podem començar l'entrevista.

1- La Roser ens ha dit que l'havies tingut de tutora. Què tal era llavors? A nosaltres ens sembla fantàstica, ens ho explica tot molt bé.

Bona professora, exigent. Molt bona com a tutora.

2- Creus que l’escola d’avui en dia és molt diferent que la de fa uns anys?

Sí, molt diferent. Començant per l’edifici que ha canviat molt. Però els nens continuen essent els mateixos d’abans.

3- Conserves amistats de quan anaves a l'escola?

Sí, encara ens veiem de tant en tant amb alguns companys. Faig una colla amb els del Montagut.

4- A quin any vas començar a l'escola Montagut? Quants cursos vas fer?

Des de P3 a 4t d'ESO

5- Hi havia els mateixos edificis i instal.lacions que ara?

L’edifici nou no existia. I veig que s’han fet moltes reformes en aquest edifici.

6-Quines assignatures t'agradaven més i per què?

Informàtica i gimnàstica.

7-Quins són els professors que recordes més?

Moltes. La Nati, la Roser Figueras, la Roser Colomé, el Sr. Pereda i el Sr. Besolí.

8-Quins bons records tens de l'escola?

En tinc molts de bons, tant dels alumnes com dels professors.A les hores de pati eren els moments per poder relacionar-nos tots els de la classe i parlar sobre les nostres coses.

9-Has participat en un reality show, veritat? Què t'ha semblat?

Sí. Va ser un moment de la meva vida en què em vaig quedar sense feina i vaig voler viure una nova experiència a la tele. Vaig participar en el programa “Mujeres y hombres”.

10- Quina crítica en faries d'aquest tipus de programes?

No us el recomano, ni a vosaltres ni a ningú. Penseu que tornar-hi em costaria. Són programes preparats, et diuen tot el que has de fer. Et guien cap on has d’anar. Tot plegat és una mica fals.

Jo hi vaig anar perquè volia conèixer una noia, a més, tinc una amiga que em va oferir anar-hi. Hi vaig estar del juny fins el setembre.

Feia molts viatges cada setmana. Havia d’ésser a Madrid a les 8:00 del matí, dues hores me les passava als camerins maquillant-me. La gravació dura unes 4 hores, fins les 14:00.

Actualment tinc 27 anys i penso que tenir una professió és el més important. Per tant, quan trieu el vostre futur cal que penseu en allò que més us agrada.

11- Després del Montagut, quins estudis vas fer?

Vaig fer el Batxillerat en un altre centre i després vaig fer una Grau Superior d’Informàtica. Em dedico, actualment, a la informàtica.

12- A què et dediques actualment?

Sóc informàtic i treballo aquí a Vilafranca, a ICS.

13- Ens podries explicar alguna anècdota de l’escola?

Prefereixo guardar-me-les, són personals.

ENTREVISTA BERNAT SAUMELL

Hola, bona tarda, som els alumnes de 6è de Primària de l’escola Montagut de la promoció Castellet. Aquest any estem fent un projecte d’emprenedoria sobre els 50 anys d’escola i una de les activitats que hem proposat, ha estat fer una entrevista a una persona que ha sigut vinculada a la nostra escola i hem pensat en tu perquè ets exalumne i sabem que professionalment has arribat molt lluny.
Volem agrair-te que hagis vingut avui a l’escola.

1.A quin any vas començar a l’escola Montagut? A quin  curs? quants anys tenies?
A primer de Primària, quan tenia sis anys, a l’any 1993.

2 .I quan vas plegar?A 4t d'ESO. Vaig fer el Batxillerat a l'Institut perquè volia estudiar de nit, el Batxillerat nocturn. Era una manera de combinar els estudis amb altres feines o coses que m'interessaven en aquella època.

3.Quins estudis has cursat després del batxillerat?

Interpretació i producció cinematogràfica.

4.T’havies  imaginat alguna vegada ser actor ?

No. Només havia fet teatre a l'escola: “Els pastorets”.

Als 17 anys vaig fer un curs d'interpretació i me'n vaig adonar que m'agradava molt.5.Què estàs fent actualment?

Estic rodant la 2ª part de la pel.lícula: “Barcelona, nit d'estiu” que es dirà: “Barcelona, nit d'hivern. És una història romàntica i està tenint molt d'èxit.

6.Quantes pel·lícules has fet? I on les has rodat?
Cinc pel.lícules:

• Eloise
• Eva
• Barcelona nit d’estiu
• E cadàver d'Anna Fritz
• Barcelona nit d’hivern

Aquesta setmana ens han comunicat que participarem en el Festival d'Austin, un dels més importants dels EEUU, a Texas, amb la pel.lícula El cadàver d'Anna Fritz. Estem molt contents, és un repte molt important per mi i el meu equip.

Actualment, estic rodant una pel.li d’extraterrestres, m’interessa la ciència-ficció.

7.Què t’agrada més, el teatre o el cinema?

M'agrada el teatre perquè el públic et gratifica. Actues en directe però n'he fet molt poc. A través del cinema pots arribar a tot el món. Amb el cinema , pots recrear coses que amb el teatre no pots.

El cinema és una manera d'educar, d’ aprendre coses i poder fer un canvi social i reflectir molts valors.

8.És molt difícil ser actor?
Tot és molt difícil a la vida, però si t'agrada, és l'èxit. És molt important guanyar-te la vida amb el que t'agrada. És molt important escoltar-se a un mateix.9. Era aquest el teu somni, o haguessis preferit dedicar-te a una altra cosa?

El meu somni és ser feliç amb el que m' agrada. Amb el cinema puc comunicar tot allò que voldria que canviés.

10. Encara et relaciones amb companys d’escola?

Sí, tinc molt bona relació amb el Miquel Galimany i en Dani Moreno.

11.A quin curs vas tenir la Roser Figueras? Quins records tens d’ella ?

A cinquè o sisè, tinc molts bons records. Els professors són records que et queden per tota la vida. Són persones que et fan despertar les teves aptituds.

12.Quina assignatura t’agradava més?

Gimnàstica, plàstica i història. Els professors hi fan molt que t'agradi una o altra assignatura. Totes les assignatures són importants.

13. Quins records te’n vas emportar de l’escola?Molts bons records. L’escola m’ha ajudat a despertar les meves aptituds. Jo era una mica hiperactiu. M’ho vaig passar molt bé.

14.Ens podries explicar alguna anècdota de l’escola?

Al pati de l’escola hi havia una mini caseta i allà vaig fer el meu primer petó.

15. Quins consells ens donaries perquè siguem uns bons emprenedors en el futur?

Que siguem nosaltres mateixos i que no hàgim de dependre de ningú.

A la vida cal arriscar, sortir de la zona confort. És bo viatjar, engegar projectes.

Ser emprenedor és fer el que un sent. La vida la decideix cadascú.

Entrevista Sra. Fina Mallén

Bona tarda, som alumnes de l’ Escola Montagut de 6è de Primària de la Promoció Castellet i de l’Associació Divermón : el Jan C. , l’ Èric R. , el Claudi C. , el Ferran i el Marc.

El motiu d’aquesta entrevista és perquè estem fent un treball sobre els 50 anys d’escola i volem que ens expliqui moltes coses de l’escola ja que vostè hi ha estat treballant durant molts anys.

Estem molt agraïts que hagi vingut avui i si li sembla bé, podríem començar.

1.-Quin any va entrar a l’escola Montagut? Quants anys hi va treballar?

El 17 d’octubre de 1968. Hi vaig treballar durant 32 anys.

2-Ens podria explicar com era l’escola en els seus inicis?

Era petitona. De bon principi només tenia una planta.

Hi havia un bus que recollia tots els nens de Vilafranca, feia diverses parades: al Casino, a la Font dels Alls i a la Barceloneta. Fixeu-vos si era lluny de Vilafranca, l’escola Montagut!

A dinar, anàvem a l’escola petita. El dia que es va edificar el menjador al pati de l’escola i talaven els pins, tots els alumnes i professors ploràvem. En aquella època hi havia molta germanor.

3- Ens podria dir els directors que hi ha hagut a l’escola des de que vostè va entrar a treballar fins que es va jubilar?

Montserrat Sarries

Ventura Morera

Quim Puig

Xavier Ureta

Joan Sabaté

Rafael Alcalde

Carme Gallemí

Anna Sabaté

I després jo ja vaig plegar, em vaig jubilar.

4.- En aquella època, l’ escola quantes línies tenia? I quants alumnes hi havia?

2 línies, quasi uns 700 alumnes.

5.-Què va passar l’ any 1985/86?

Per un tema polític, l’escola va passar de tenir uns 700 alumnes a 240.

6.- Quants canvis de sistema educatiu ha viscut vostè?

Molts, però tots amb la mateixa finalitat: “Educar, ensenyar i fer homes i dones de profit”.

Jo vaig viure l’Educació General Bàsica i després la Primària i Secundària.

7.-Ha tingut nens/es amb NEE? Com se senten aquests nens que són diferents als altres?

Sí, nens amb síndrome de Down: 7 o 8, un nen amb paràlisi cerebral, un nen amb atròfia muscular, dos nens sord-muds. Vaig anar a aprendre el braile per poder fer els treballs i ensenyar a una nena cega.

8.-Quines assignatures feia?

Totes menys música, gimnàstica i anglès.

9.-Ens pot explicar alguna anècdota?

El dia que van fer el menjador de l’escola, tothom plorava.

Un dia vam anar d’excursió a Montserrat i resulta que hi havia un nen de Vilafranca que cantava a l’escolania de Montserrat. Nosaltres vam entrar a l’església i tots els nens callats i asseguts a primera fila. L’església estaba a vessar i en sortir l’escolania a cantar dalt de l’altar, els nens i nens de Montagut van cridar tots alhora: “Fulgenci”. Imagineu-vos quina vergonya que vaig passar!

10.- Quins consells ens podria donar vers el futur que ens espera?

Escoltar molt a la Roser, als pares i als avis.

Els millors anys de la vida són els que estàs a l’escola.

Heu d’aprofitar que esteu en aquesta escola, que és la millor de Vilafranca, està molt ben situada i també molt ben dirigida.

Entrevista Sra. Mª Elissa Rafecas                                              

Bona tarda, som alumnes de l’escola Montagut del curs de 6è de primària de la promoció Castellet. Aquest any estem fent un projecte d’emprenedoria sobre els 50 anys de l’escola i una activitat que ens hem proposat ha sigut fer una entrevista a una persona que ha tingut a veure amb la escola durant aquest 50 anys.

Nosaltres som de l’associació Diver City i som el Sergi, l’Oriol, el Martí, el Jan i per últim un servidor; el Nizar. L’hem triat a vostè perquè la coneixem molt bé i sabem que ens podria donar molta informació sobre aquest projecte de 50 anys. Si li sembla bé començarem a fer-li algunes preguntes.

1-Com era l’antiga escola on va treballar vostè, volem dir l’escola petita ?

Era una delícia, un regal. Hi havia 4 classes amb 4 professors. Ens hi sentíem molt a gust. Es menjava a les classes. No hi havia fotocopiadores a l’escola petita. Al pati hi havia un tobogan.

2-Quina sensació va tenir al canviar d’edifici?

Diferent, l’escola d’ara és molt més gran que la petita. A l’altra escola totes les assignatures es feien en castellà. Tot era molt diferent.

3-Quines feines va fer vostè a l’escola durant els anys que hi va treballar?

Mestra a la classe i coordinadora de menjador. També vaig cuidar del bar que hi havia abans. Vaig ajudar a muntar festes. També feia tallers de cuina. Vaig cuidar-me, també, de l’escola d’estiu. Feia extraescolars de dibuix i em vaig encarregar de l’aula d’estudi durant uns anys.

4-Què li ha agradat més, ser professora o coordinadora de menjador?

Són feines diferents. Professora em va agradar molt però , alhora , el menjador també hi vaig estar molt bé. Quan ets professora cada any tens nens diferents, en canvi, si ets coordinadora de menjador veus créixer sempre el mateixos nens i nenes. Això és molt satisfactori.

5-Quins records li han quedat de l’escola?

Molts i de molt bons. Van ser uns anys que em van deixar molta llibertat en les coses que volia comprar, fer… Em vaig sentir molt estimada per els nens i el professorat. Treballar en una escola com aquesta és un privilegi.

6-Quants anys ha treballat a l’escola Montagut?

4 anys de mestra i 29 de menjador, un total de 33 anys a l’Escola Montagut.

7-Quants alumnes hi havia a l’escola, en els seus inicis?

Aproximadament , uns 120 alumnes. Mentre es construïa l’escola gran, es van llogar uns locals perquè no hi cabíem.

8-Quina escola li va agradar més l’ actual o la petita?

Totes dues, eren diferents. La gràcia es que en l’actual coneixies molta més gent.

9-En general, quin és el menú que agrada més als nens i nenes?

La pasta, la carn arrebossada i l’hamburguesa. Els iogurts. El Mc Montagut.

10-Quants alumnes es quedaven al menjador quan vostè hi treballava?

Uns 300 alumnes, després 120 i , finalment, entre 280 i 300 alumnes.

11-Ens podria explicar alguna anècdota divertida?

Cada dia em trobava amb 300 alumnes dels qui no me’n recordava dels seus noms. Un dia els de 2n d’ESO em van fer una broma i es van canviar els noms, reien i reien cada vegada que els cridava pel seu nom fins que me’n vaig donar compte.

Al’estiu, mullar-se al pati.

Tota la comunitat educativa va ser molt solidària amb mi quan es va morir el meu marir.

12- Creu que els nens d’ara s’on molt diferents dels d’abans? Amb què hem canviat ?

Sí, ara sóm més espavilats, la tecnologia ens obra les portes al futur. Abans els nens s’entretenien amb el Mecano.

13-Vostè està jubilada, enyora tornar a treballar?

Eren moltes hores, enyorar el lloc no però els nens sí i l’entorn també.

14- Quines són les seves aficions actuals?

Moltes. Em vaig apuntar a quasi totes les activitats que proposava l’ajuntament. Faig ioga, ball de saló, participo al cineclub, cuido els néts, llegeixo, feia tallers al zig-zag i caminar.

Fotos:

Margarita Cortadella

Joan Miret                

   
                                           Nil Palau

Bernat saumell         

Fina Mallèn                      

Maria Elissa Rafecas